7/2/14

El postrer rei d'Escocia

Ella berraba cuando entraba nel cuartu más ruinu del apartamentu onde yo taba. Sabía que revivía una y otra vuelta el nuesu viaxe a “Les Tierres Altes”, aquelles poderoses notes señaldioses que t'empapiellaben al sentiles dende lo alto del castiellu, les vieyes piedres d'Edimburgo, los chuchos apasionaos peles grises cais o los abrazos y cancallos énte los cantiles xabaces azotaos pela mar del norte.


Tenía entrao munches veces aquella tarde ensin dicir pallabra y agora, enfrente min, coles llárimes degolándo-y polos papos, entamó a tatexar como calteniendo les pallabres, asina que quité los tapones de los oyíos y miréla cándemente, con ciñu, mentantu-y llevantaba la tiesta y ensugába-y les llárimes cola mano:
- mante – papuzaba- nun yes el postrer rei d'Escocia, nun te queda bien el kilt y esa gaita que traxisti ye un instrumentu del demoniu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Equí pues facer los tos comentarios