27/2/14

L'asesináu de botes marielles VI

Naquella biblioteca taba too entemecío y apetuguñao asina que tenía abondu trabayu p'afayar los llibros, que con procuru sistemáticu, el muertu tenía fichaos nun archivu del ordenador. Poquinín a pocu fui topando tolos llibros hasta que m'interrumpió'l llabor una mocina del serviciu que vieno a trayeme un fervidiellu. La señora nun taba y l'ama tampocu, asina que diba tener vagar p'andar a la gueta del resclavu perdíu del asesín - siempre hai ún y taba decidíu a topalu- y pa tomar un fervidiellu carísimu de frebes noruegues recoyíes baxo l'aurora boreal d'avientu.
- B' àill leat, do tì
Nun entendía nada. Camenté que si l'ama tenía aquel sonsón inglés diba tener que falar na llingua de la Reina, asina que punxi caruca y el meyor acentu de llingua revirada que pudi:
- Good evening. Thank you 
La cara la moza nun camudó y bien paecía nun entendeme
- I have some questións, please 
- Chan eil Beurla agam
Punxo una bona sorrisa y coló ensin facer ruíu como una bisarma a media nueche. Too s'enguedeyaba, un serviciu que solo falaba una llingua dicía dos coses: que la interlocutora yera l'ama llaves o que'l paisanu falaba esa llingua estraña. Y de toes maneres trayer xente pa sirvir y que nun deprenda otra llingua ye tenelo preso en casa, la esclavitú d'esti sieglu nuesu.
Cuando tomé'l postrer paparáu de té - en pasando de 100 euros nun soi a estremar la calidá del del fervinchu- llevanté la tiesta y columbré un llibru azul que nun taba nel archivu, al par de los datos tenía una semeya de cada llibru pero ningún yera azul. Moví la escalerona y esguilé hasta la postrer balda.  Tiré del llibru pero nun salía, ximielguélu y sintí un ruxir metálcu qu'abrió una puerta na estantería, puramente al altor nel que taba engoláu. Tiré d'ella con esfuerzu porque pesaba muncho, cuando pasó delantre min supi por qué: l'ama taba ellí colgada, espetada pelos hombros en dos fierros llantaos na madera la puerta  y col gargüelu coráu de llau a llau. El sangre tenía-y rollao pela ropa pero nun pingara dientro del pasiellu que s'abría y nes uñes negres de la manzorga pudi ve-y unos pelos llargos y roxos.
Enxamás nun me gustó'l sangre. Poséme de la escalera y la puerta secreta perabrióse hasta que tapó les baldes de la parte alta de la biblioteca. la figura del ama llaves semeyaba una gárgola a la entrada d'una cueva y ellí siguió cola tiesta de mediu llau amirando pa min hasta que llegó la policía.
 

1 comentario:

  1. Anónimo6/3/14

    norabona,pero a Fonseca falta-y personalidá, Xamín

    ResponderEliminar

Equí pues facer los tos comentarios